FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apropiat, proporcionat, completament suficient, a un objecte, un fi, un propòsit. Definició adequada. Remei adequat. Compensació adequada. Idea adequada. En ling., que presenta adequació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té principi ni fi, de duració infinita. Sols Déu és etern. Que no té fi. La vida eterna. Un amor etern. Una queixa eterna. Vàlid o existent en tot temps, immutable. Les veritats eternes. Perpetu 1 1. Les neus eternes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca calcària d'origen orgànic de color blanc o gris, de gra fi, friable, i de textura microporosa. creta hispànica Varietat blanca de l'esteatita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrar per atènyer la consecució (d'un fi). Van intentar inútilment obrir la porta. Promoure (una acció judicial). Va intentar una demanda contra els propietaris del pis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Matriu calcítica de les roques calcàries de textura subcristal·lina molt fina, de mida entre 1 i 4 micròmetres. Roca carbonàtica de gra molt fi, constituïda quasi exclusivament de micrita. [...]